EL NOSTRE BARRI

On estem situats?
https://maps.google.es/maps?q=Sant+Vicen%C3%A7+dels+Horts,+Carrer+d'Anselm+Clav%C3%A9,+113&hl=ca&ie=UTF8&ll=41.388465,2.014081&spn=0.007116,0.013797&sll=41.389044,2.011743&sspn=0.007115,0.013797&hnear=Carrer+d'Anselm+Clav%C3%A9,+113,+08620+Sant+Vicen%C3%A7+dels+Horts,+Barcelona,+Catalunya&t=m&z=16

Origen: 

Segons documenta el Capbreu de la baronia de Cervelló, a 1693 Joan Sàbat posseïa diverses terres i immobles. A un dels terrenys en propietat que delimitava a tramuntana amb una heretat d’Elisabeth Via i Joan Carbonell, Joan Sàbat hi tenia casa i mas. Una part del terreny era destinat a cultiu mentre la resta era erma. La propietat rebia el nom de Mas Carbonell de la Riera, més tard seria coneguda com Can Sàbat.
El barri de Can Sàbat és el mes jove del poble. Va néixer a la carretera de Sant Boi encreuament amb la carretera de Torrelles quan es van construir les primeres cases adossades als anys 90.

El primer camp de futbol  de Sant Vicenç dels Horts es condiciona en un terreny de Can Sàbat.   Era  un camp  de  petites  dimensions,  situat al costat  d’ un  peralt  que  servia  de  graderia.   Joan Juncadella  fou l’introductor  del  futbol  al  poble,  i  l’any  1912  fundà  un equip  amb  el  nom  de  FC Vicentí.   Exactament  la  data  fundacional  esdevingué el  29  de desembre  de  1912,  dia   també  de  l’estrena  de  la  línea del  tren.   Aquest equip fou el que utilitzà el camp de Can Sàbat.  


Entrevista a tres veïnes:

Diuen que dins del Mas de Can Sàbat hi havia una petita empresa de gèneres de punt i confeccions que realitzava importacions i exportacions per tota Europa.   Es comenta que fins i tot disposaven d'una tenda en el centre del poble des d'on comercialitzaven els seus productes “al detall”. Buscant i amb ajuda d'una coneguda, hem trobat a tres veïnes del poble que havien treballat a aquesta empresa durant bastant temps.  Són unes senyores molt elegants i encantadores.  Quan es retroben, irradien alegria, complicitat, experiència.  Les insto al fet que parlin entre elles i jo ser una simple observadora. Comencen a parlar de les seves vivències a l'empresa: Una era teixidora; una altra talladora, que de vegades exercia de model, bromegen sobre el ‘bon tipus’ del que presumia; la tercera era controladora de treballs externs, si, aquesta petita empresa a més dels treballadors fixos presencials, facilitava treball perquè ho realitzessin les mestresses de casa a les seves cases.  No recorden quin any l'empresa va iniciar la seva activitat, però ho situen pels anys 50 i també recorden que l'empresa va traslladar la seva ubicació cap a “La Barruana” en els anys 70, però per aquella època, cap d'elles treballava a l'empresa. Comenten que importaven els fils per teixir sobretot d'Anglaterra. Teixien teles per a cortines, teixits, sedes, tul, punt… emmidonaven, confeccionaven jerseis i gèneres de punt, mantellines… Per cada agulla que trencaven perdien 3 pessetes del salari. Cobraven per setmanes en efectiu i dins d'un sobre, era “la setmanada”. Finalitzem l'entrevista, no aconsegueixo concretar el nom de l'empresa, però si que pertanyia a la família Sàbat, i que era dirigida per Francesc Sàbat.  Ha estat una tarda molt agradable i enriquidora. Posteriorment he trobat en el BOE data 20/12/1978, una referència a l'empresa “Francisco Sàbat Faura S.A.” situada en carretera de Torrelles km 0.6, potser sigui la mateixa… 

(Font: L'Àbans)