La Cavalcada de
Reis de Sant Vicenç dels Horts és una tradició centenària a la vila
i pionera a Catalunya, ja que juntament amb la d’Igualada va ser la primera que
es va celebrar a Catalunya. Així, el 5
de gener de l’any 1896 un grup de voluntaris va organitzar una petita comitiva
en la qual els Reis Mags van repartir els regals des de dalt d’un carro. A meitat del segle XX els Reis van canviar
els carros per camions, des dels quals repartien els regals mentre els patges
anaven de casa en casa. De fet, en
aquella època alguns patges ajudaven als joves a
repartir carabasses de porc o fogots de canyes a aquelles noies que els havien
donat carabasses.
La Festa d'Estiu, es remunta a poc després de la Guerra dels Segadors (1640-52) quan les relacions locals amb la baronia reprenen la seva normalitat i hi han mostres de bona harmonia amb la celebració de l'acte festiu del 22 de juliol de 1664, on es té constància ja del ball típic vicentí conegut com La disfressada de Sant Vicenç dels Horts a l'ermita de Sant Antoni, bastida justament sobre les ruïnes del castell, del cim de Montpedrós.
El gran Mamut Venux, la bestia de foc que la Colla de diables "Àngels Diabòlics" porta pels carrers del
poble, possiblement vol recordar el descobriment de l’ollal de 35 cm de circumferència i dos metres de longitud, d'un exemplar de mamut (Mammuthus primigenius), fet en els turons del municipi.
La Vailet, era una dona nascuda al darrer terç del segle XVIII. Una dona amb coratge. De professió guerrillera. El pare Raimon Ferrer va deixar escrit que a Maria Esclapé se la coneixia, pels seus hàbits més aviat propis d’un noi, amb el sobrenom de «la Vailet». Fins i tot, un dels indrets més antics de la vila de Sant Boi, on ella va viure (a l’actual carrer Sant Pere més Baix), era conegut com a «carreró de la Vailet». Aquesta dona va participar activament en la resistència anti-francesa (era l’època de José Bonaparte i la Guerra de la Independència). En els combats es posava sempre al mig del foc animant els lluitadors, i diuen que tenia una excel·lent punteria. Al nostre poble han posat el seu nom al centre comercial que hi ha al peu de la carretera que comunica amb Sant Boi.
L’Esquellotada, eren peticions de convit a vidus o vídues casats de nou. El casament en segones núpcies, d’un vidu o una vídua era motiu per a la broma. La bona nova de la unió matrimonial de vidus s’havia de fer ostensiblement pública. El rebombori es formava al davant de la casa on vidu o vídua passaven a compartir habitatge amb la nova parella. Els esquellotaires cercaven el recent matrimoni per demanar-li el pagament d’un refresc, i compartir l’alegria de la feliç notícia. Normalment aquestes petites bromes no passaven de ser un efímer moment de gresca. Els nuvis acostumaven a accedir amb sol·licitud a les peticions dels esquellotaires i la cosa no transcendia.
L’Esquellotada, eren peticions de convit a vidus o vídues casats de nou. El casament en segones núpcies, d’un vidu o una vídua era motiu per a la broma. La bona nova de la unió matrimonial de vidus s’havia de fer ostensiblement pública. El rebombori es formava al davant de la casa on vidu o vídua passaven a compartir habitatge amb la nova parella. Els esquellotaires cercaven el recent matrimoni per demanar-li el pagament d’un refresc, i compartir l’alegria de la feliç notícia. Normalment aquestes petites bromes no passaven de ser un efímer moment de gresca. Els nuvis acostumaven a accedir amb sol·licitud a les peticions dels esquellotaires i la cosa no transcendia.